Primer, disculpes per haver-vos deixat penjats aquests últims mesos. Han estat mesos durs per tothom i jo no en sóc cap excepció. També pateixo la malaltia de "el perfecte és l'enemic del bo" i a vegades no aconsegueixo escriure res perquè no res no cumpleixi tots els requisits del meu perfeccionisme: els meus vídeos són dolentots, no sé com fer que tingui prou sentit, a algú li importa com faig l'hort al terrat? perdo el meu temps? el teu?

Però avui, gràcies a un amic (gràcies, Jordi!), puc fer callar aquestes veus i senzillament ensenyar-vos una cosa nova que faig a l'hort. Espero que ho trobis útil. Té a veure amb extractes de banc. I va començar tot amb les meves maduixes. Tenen uns fongs terribles. Fongs grisos: Botrytis cenerea. De fet, fa temps que sospito que passa alguna cosa amb fongs a l'hort. Em costa molt germinar les coses més senzilles, inclús enciams i espinacs. Les fulles de les caputxines sovint tenen pigues i malformacions. I l'any passat tenia molts gerds que en lloc de madurar-se es fan encongir i fer-se malbé, causant una tristor considerable amb servidora.

Però van ser les maduixeres que em van empènyer a actuar. Tenia moltes flors al febrer i març, i fulles verdes i contentes, totes provinents de madueixeres que havia començat la tardor passada dels estolons que anava extenent. Estaven en una jardinera gran, amb hummus de cucs i fibra de coco. Semblaven súper contentes. Hi havia moltes fruites, però mentres començaven a madurar, veia que els perdia el brillantor, llavors, es tornaven de color marró, i llavors si les deixava, hi creixia uns fongs grisos i es podrien.

Un altre amic em va ajudar a identificar la causa (gràcies, Jaume!) i em va recomanar que treiés tota la fruita afectada i totes les fulles que es tornaven marrons. I ho vaig fer. I també els vaig començar a espraiar amb dues fungicides naturals: extracte de cua de cavall i extracte d'ortiga. Els compro a Cocopot, una empresa de jardineria online familiar de València, que per sort, ha estat fent enviaments des del confinament. (I no em donen cap comissió per mencionar-los, és que m'agraden de veritat.) Les fungicides ajuden, i us n'explicaré en una publicació futura.

Però us vull explicar sobre els extractes del banc :) Saps que les maduixes es diuen 'strawberries' en anglès, oi? I jo pensava * que era perquè els pagesos utlitzen palla (straw) per mantenir les maduixes lluny de la terra i de l'humedat i els cucs. Però jo no tinc palla. I sí que tinc extractes del banc. I cartes de partits polítics. I rollos de paper de vater. I un triturador de paper. I com que intento crear un sistema circular a l'hort (per evitar pujar i baixes coses pels meus 91 esglaons), estripar tot el paper i fer-ne mulch sembla una idea genial. I ho vaig buscar a YouTube i es veu que no sóc gaire original. Però no m'importa, i l'hauria provat de totes maneres, però "great minds think alike" (els grans ments pensen igual) i tot això...

I vaig començar a estripar paper. Tinc un triturador estúpid i llepafils si li dones més de dos fulls alhora, i llavors es tanca del tot després d'estar en funcionament més de dos minuts. Però com que no tinc la paciència (o el temps) per estar gaire estona triturant paper, vaig fent, i de tant en quant quan necessito una excusa per perdre una mica de temps, vaig a buscar la trituradora i la bossa d'extractes vells del banc i endavant! És curiosament agradable.

I llavors pujo al terrat, i les estenc a la base de les maduixeres, i totes les altres plantes que tinc. És força meraveillós. Primer de tot, m'agrada com queda—com la palla. I és un mulch bastant perfecte: porós, de carbó (tots aquells vídeos de Youtube asseguren que tothom ja fa servir tintes fetes amb soja que són completament segures per les plantes), atractiu, i gratuït. No, millor que gratuït perquè m'estalvia la feina de baixa el paper de reciclar als contenidors de la plaça.

I llavors he pensat que tamb´e l'hi podria donar als cucs. Els encanta el paper reciclat i estripar-lo crea el substrat perfecte per la vermicultura.

Ara dono voltes per casa buscant coses per estripar. Caixes de galetes buides, capses d'ous (li haig de pregar a la trituradora d'acceptar-les, però si tinc paciència, ho fa), revistes antigues, catàlegs d'Ikea, va ser genial estripar tota la propaganda de les últimes eleccions i donar-li als cucs. I és clar, els extractes del banc.

Després rego, i crea una petita capa que fa que se'n vagi els trossets de paper amb el vent, manté endins l'humedat (que serà especialment important a l'agost), però lluny de les fulles i les maduixes, i també impideix que creixin les males herbes. No sé exactament com arriben a crèixer tantes males herbes al terrat, però això és una història per un altre dia. Ara en tindré moltes menys.

M'encanta la circularitat. I no, no m'importa si circularitat no és una paraula. M'encanta poder reciclar tot el meu paper. M'encanta convertir-lo en adob per les meves plantes, gràcies a la feina i la voracitat dels meus cucs. M'encanta no haver de baixar el paper al contenidor. I les maduixes estan molt més contentes.

Si t'interessa saber més sobre el meu hort urbà ecològic al terrat a Barcelona, agrairia que et subscrivissis a aquesta pàgina. També penjo moltes fotos i vídeos a Instagram. M'aniria bé el suport, i m'encantaria rebre comentaris. També pots llegir aquesta publicació en anglès (on prometo que hi ha menys faltes d'ortografia i sintaxis).


----
*Resulta que no és veritat això, per`o pensar que sí que era veritat, va inspirar aquesta història, així que què hi farem?
**And fools seldom differ... (i els necis poques vegades es distingeixen)