He descobert Charles Dowding i tot el moviment “no dig” just en el moment en que tinc accés a un tros de terra perfer experiments. Quina bona combinació.

Com vaig explicar a l'instagram,  vaig començar l’hort “sense llaurar” inspirat amb @charles_dowding el 25 d’octubre. Cartró per ofegar les males herbes, compost per nodrir el sól. Al principi amb compost de la planta de compostatge d’Olot. Avui hem escampat dues saques de compost de Can Morera sobre més cartrons i hem afegit caminets de serradures i encenalls. El planter el començaré als tròpics (Gràcia) per plantar-lo aquí el mes que vé.

L'hort va creixent. Ja he escampat els quatre metres cúbics de compost, amb una capa d'uns 10 cm, a vegades una mica més o menys. I ui els cm, encara no els interioritzat, ho confesso. El meu objectiu són 6 polzades, que ara que ho miro són més aviat 15cm. Val.

Investigant els gardens del territori, em vaig trobar uns nabiuers i no em vaig poder resistir. De blaus (dolços!) i de vermells (per Thanksgiving). I groselles. Serà interessant veure què pot aguantar aquest hort. No estic gens acostumada al clima. Segur que faig molts errors a causa d'això.

I de la meva impaciència, però això ja ho sabem. Per exemple, vaig plantar unes roselles que havia començat a Barcelona però hi ha hagut una gebrada forta i no crec que sobrevisquin. El kale, en canvi, està molt eixerit. Aquest any el plantaré més aviat perquè el pugui menjar durant l'hivern quan és més dolç.

El dia 1 vaig plantar les cebes, porros i maduixes que vaig comprar com a planter de Can Morera. 30 de cada dels primers, però els vaig confondre i no sé quins són quins. Els he plantat 4 o 5 en cada grup, a uns 30cm de distància, en formes de diamant. Això és el 'multiplantar' que explica en Dowding: que les plantes creixen millor amb companyia. No es fan tan grans, però són totalment respectables. Aviam. Sempre penso que els jardiners veïns pensaran que estic boja o tonta o ingènua...que no sé el que faig, i en part és veritat, aviam si funciona aquest mètode de 'sense llaurar' aquí a Catalunya en aquest terreny. Em preocupa més el sol que el sól, i la falta d'aigua.

Avui he descobert Stephanie Hafferty, que va escriure un llibre amb Charles Dowding. Té un nou vídeo filmat del seu hort nou a Gal·les. Ho va començar de zero després d'un trasllat. I està preciós. Però ella sap molt més que jo—tot i seguint els mateixos principis. La pregunta és si puc seguir els principis una mica a cegues—o si aniré aprenent amb el temps. Una de les coses interessants que ha dit la Stephanie és la dificultat en fer prou compost per un hort sense llaurar, sobre tot un de petit. Ella està investigant amb infusions d'ortigues i semblants per nutrir el sól. És un tema interessant. També parla de com conservar aigua—em pregunto si hi ha manera de recaptar l'aigua de matí al meu hort.

Vaig regar tant el dia 1 com el dia 2 però és molt cansat portar aigua des del riu. Per sort, des del safareig, que està més accessible. Però pesa molt i fa que no vulgui regar. 

Els bulbs que vaig plantar a desembre estan sortint—tulipes i safrans i narcisos. Quina il·lu. No se'ls ha cruspit els ratolins (si és que n'hi ha) i d'alguna manera han trobat prou aigua per créixer (no ha plogut gens des de llavors, crec i m'he oblidat on les vaig plantar per tant no hi ha manera de regar-los). Els galanthus (lliris de neu, però no són lliris de veritat) aguanten.

#sensellaurar #nodig #nollaurar #hortecologic #compostatge