Hi ha tantes coses que vull escriure i no sé si us passa, però a vegades quan tinc massa coses per fer, passo tant de temps pensant en quin és el més important o el que m'interessa més que al final no en faig cap. Últimament sóc molt dispersa, vaig d'una activitat a l'altra (que si l'hort, que si teixir, que si ensenyar, que si cuidar la família) i potser aquesta pàgina serà una mica així. Penso constantment en la regla 80/20: que el 80% dels efectes són conseqüència del 20% de les causes. És a dir, amb un 20% d'esforç ja aconsegueixes un 80% del resultat i et costarà la resta del 80% d'esforç aconseguir només el 20% resultat que falta!

No sé si és corol·lària oficial, però 'Perfecte és l'enemic del bo" capta també una part del problema. Que si penses que has de tenir 100% del resultat (la perfecció) moltes vegades ho deixes estar del tot, i no fas cap esforç. Defenc la meva dispersió dient, poso una mica d'esforç aquí, una mica més allà i a veure què en surt. No necessito la perfecció, em repeteixo com una mantra.

Us ho explico. M'agradaria molt treure les piles de casa meva. No vull dir piles com bateries, sinó piles de trastos. En tens d'això? Piles de coses que no sé on van. I aquesta dispersió m'ho complica tot, vols dir que ara és el moment adequat? Però ahir a les 11 de la nit, vaig començar. Em vaig dir, va, res solament una bossa. Comença. Ara. I em vaig trobar tot de coses interessants. Poemes que havia escrit, el diari de quan tenia 15 anys i un primer novio, i tot de gerres petites amb llavors que havia anat recollint per tot Barcelona durant la pandèmia. Això últim és el que més em va atreure l'atenció.

Però era tard i tenia son i vaig acabar deixant tota la bossa escampada per la cadira i la terra on mirava les coses. No passa sempre així? Tens energia durant un moment i després, ugh. Però aquesta matí m'he obligat a endreçar totes les coses d'aquesta bossa i després m'he permés mirar les llavors. Durant la pandèmia, i crec que ho he explicat mil vegades i a mil llocs, vaig descobrir un camp de flors silvestres als Jardins de Joan Brossa a Montjuïc. Preciós i esperançador i únic en aquesta ciutat tan densa. Hi vaig tornar setmanes després per recollir flors per reproduir-les al meu terrat a Gràcia l'any següent. Eren aquestes les llavors que vaig trobar ahir a la nit. No sabia si encara eren viables.

La qual cosa em porta a la primera dispersió: el microscopi. Fa anys i anys que vull un microscopi. Quan els nens eren petits, m'havia comprat un per poder mirar els polls i saber si eren vius o morts, si les llèmenes eren buides o plenes amb un futur rascós. Féiem homeschooling, i em semblava la llicó de ciències perfecta. Però es va quedar a Estats Units i necessitava un de nou. No és gens fàcil comprar un microscopi. Els petits i barats són força dolents (els he provat!), i potser em podria llançar a comprar-me un de mitjanament bo, però quin? I ja van passant els mesos.

Però el dia abans de Sant Jordi, anava buscant llibres, i em vaig trobar a la meravellosa llibreria Onyx al carrer Balmes, plena de llibres de natura de tota tota tota mena (Plantes verinoses de Pakistan només n'és un exemple) i allà al final, microscopis. I segurament em vaig precipitar, però a vegades s'ha de seguir la regla 80/20 i en lloc de no tenir el microscopi perfecte, podria tenir una cosa molt millor que la lupa del mòbil.

Em vaig comprar un Carson MM940, uns 75€, diu que augmenta 450 vegades a així, tot i que si mires la lletra petita, que per sort no ho vaig fer fins arribar a casa, diu que té un 'augment efectiu' i bla bla bla, no tinc ganes d'aprendre tot el que s'ha de saber sobre els microscopis (però si tu en saps, estaria encantada que m'ho ensenyis tu!), la qual cosa vol dir que ajuda, però que és difícil enfocar massa ni veure molts detalls. Però alguns sí. 80%? Potser sí. A més, el Carson s'enganxa amb USB a l'ordinador, i és fàcil fer captures de foto o vídeo del que veus.

Mireu. Aquestes llavors que porten 5 anys en una bossa dins d'un armari són viables? No ho sé, però es distingeix perfectament els que ho semblen al mig, de les que no, a la dreta. La foto a l'esquerra, feta amb el mòbil, pot ser més nítida però el microscopi, per molt borrosa que em fa una foto, em deixa veure molt més. Potser suficient per avui. 80%