Pel meu aniversari aquest any pensava comprar-me un microscopi. Però no sabia triar-lo. El que m'aconsellaven eren massa diners pels meus objectius molt planers. Però aquesta tardor, a l'hora de voler germinar llavors, m'hi he tornat a posar. Mirant a internet, veia ressenyes de microscopis petitons de 20€ que havien de ser impossibles, però una vegada feta la comanda, resulta ser molt útil pel que vull fer jo: mirar una mica més a prop la flora i fauna de l'hort.

Un dels motius era que en collir llavors de roselles es podia veure, a ull nu (es pot dir això?) una diferència de color entre unes i altres, malgrat la mida minúscula d'aquestes llavors. N'hi ha de color marró molt clar, i de color marró molt més fosc—i hi havia també unes cosetes petites negres que semblaven ser llavors frustrades, mortes, que el microscopi ha pogut confirmar.

Però també he vist altres coses: les llavors de roselles tenen petites taques que les diferencien d'altres llavors, una mica semblant a les taques d'un cacahuet.

Deixant les llavors de roselles de banda, vaig començar a mirar-ne d'altres: les de Silene dioica semblen petits eriçons! Les de la rosella californiana “Eschscholzia californica” que no és un 'papaver' com les roselles catalanes malgrat el nom, tenen unes llavors més fosques, més grans, sense les taques.

De fet, totes les llavors tenen diferents estructures que només puc discernir amb el microscopi. És obvi i al·lucinant a l'hora.

A mi ja m'impressiona la idea que una llavor tan petita pugui convertir-se en unes flors immenses i precioses només afegint-hi sol i aigua, però el fet que totes les llavors tinguin formes i colors diferents, també és remarcable.

Avui he quedat amb una persona que vaig conéixer a Instagram per donar-li aquestes llavors de rosella. M'ha fet molta il·lusió. Una molt bona manera de començar el dia. Encara em queden moltes i moltes llavors (les baines de les roselles en són plenes i en tenia moltes), si algú en vol. L'única cosa que em faria més gràcia que cultivar roselles al terrat de llavors que vaig collir a Montjuïc és que tothom ho fes! Que féssim córrer l'etiqueta #rosellesdemontserrat i que acaba tenint la seva pàgina a la Viquipèdia—no havia vist mai roselles d'aquests colors: blanques i roses i blanques-i-roses... ja em diràs si en vols!

Tot un món per descobrir!