He estat guardant moltes llavors últimament, de molts tipus de flors, de calèndula i captuxines, silene i dimorfoteques, i les vaig guardant i fotografiant. Però avui, he fet un petit vídeo sobre les llavors d'aquilègia perquè són especialment divertides (i les flors són especialment maques).

Ahir vaig anar a veure una amiga, tothom hauria de tenir una amiga com ella. És una persona molt generosa amb les plantes, i cada vegada que vaig a veure-la, porti el que porti, sempre marxo amb més a la bossa del que havia començat. Ahir em va donar aquilègia—li diem columbine en anglès—unes flors molt xules que a mi semblen que pengen cap per vall. Venen en molts colors. L'altre dia en vaig veure al bosc de la Vall d'en Bas de liles, però n'hi ha de roses i blanques i grogues i de tot. Són silvestres i autòctones i els agrada l'ombra. Crec que són un bon candidat per plantar als eskocells. Però potser el més important és el soroll que fan les baines. Com un sonall de bebé. M'encanta. Si esperes fins que estan marronets, igual les llavors ja han caigut, però si les baines encara estan verdes, però prou madures i fan el sorollet pots tenir confiança de trobar llavors negres (o verd fosques) endins. A punt!

Al vídeo ensenyo com sacasejar les baines no n'és prou. Els heu d'apretar fins que facin 'pop' i s'obrin per alliberar les llavors. Aleshores sí que pots sacsejar-les i fer-les cops perquè surtin les llavors. Una vegada hagin sortit totes, deixa-les en un plat perquè se sequin una estona, o planta-les ja!

I si vols que te n'envio jo, només m'ho has de dir (i enviar un sobre segellat amb el teu nom i adreça). O si ets subscriptor d'aquesta pàgina a l'Aixeta, ja en rebràs!