Hi ha una contradicció volguda en el títol, la voluntat de plantar una cosa que es considera silvestre, que potser és una qüestió més filosòfica: on hi ha la línia entre fer i deixar fer? Entre flotar i dirigir? Sabem que hi ha unes plantes que surten espontàniament i d'altres que només apareixen al jardí si les plantes. També sabem que hi ha opcions en la vida que se't presenten i d'altres que has d'anar perseguint. La feina després sol ser el mateix: cal regar, donar de menjar, treure les males herbes al voltant, donar suport a tot el que tenim al jardí si volem gaudir de les flors i els fruits.

Aquesta primavera, després de mesos de confinament, quan ens van donar temps per fer exercici, vaig aprofitar les bicis elèctriques del Bicing per pujar a Montjuïc. M'havien parlat d'un prat de flors silvestres i el volia veure amb els meus propis ulls. No sabia exactament on estava, però m'hi vaig trobar gairebé per casualitat. Em va deixar boacabada. Preciós és poc. A més les vistes de la ciutat al fons donava el contrast suficient per ressaltar encara més la bellesa d'aquesta varietat de flors tan boniques. Silvestres!

Hi vaig estar una bona estona, fent-ne fotografies, i aprofitant la llibertat de l'aire lliure després de tants mesos dins de casa.

Quan havia tornat a casa, vaig pensar que potser podria tenir flors silvestres a casa, i la manera més fàcil de buscar llavors era tornant a Montjuïc. Així que tres setmanes després, hi vaig tornar i efectivament vaig trobar moltes flors pansides i moltes baines a punt per la collita. No sé quina és la política de l'Ajuntament (i més encara sobre aquestes flors silvestres), però considero que agafar unes baines seques de llavors que d'altra manera s'escamparan amb el vent no fa cap mal a ningú. No vaig haver de trepitjar cap plantació per agafar-ne, i en quatre minuts tenia tot un grapat.

Les vaig portar a casa per secar-les i etiquetar-les. Si les deixes en un pot, l'humitat els podreix. Però després de pocs dies, ja no em recordava quines flors anaven amb quines baines de llavors. I n'hi havia de molt petites sense cap identificador. Les vaig guardar totes. Les llavors de roselles i de blauets les tenia clares però la resta pensava plantar-les per a veure què en sortia. Les vaig guardar en sobres de paper per esperar a plantar-les després de l'estiu.

Vaig començar a plantar-ne al setembre. Hauria d'haver-les etiquetat però no ho vaig fer. M'estan sortint moltes plantes diferents. Em fa moltíssima il·lusió. I avui ha sortit la primera flor. M'ha sorprés tenir-ne tant aviat. No pensava que sortissin fins la primavera, i no hem entrat encara ni a l'hivern. La que m'ha sortit és una silene dioica, una flor rosa nadiva al Mediterrani (segons PlantNet que és l'apli més útil que he trobat per identificar plantes.) Ja us mantindré informats sobre el que vagi sortint.

Diumenge vaig tornar a Montjuïc per a veure com estaven les flors allà. Hi havia molta gent sentada, prenent el sol, i molt poques flors. Potser les plantaran més tard, no ho sé.

El que em queda clar, per això, és que si vas a buscar llavors, pots tenir flors silvestres a casa. I així tindràs més llavors per compartir amb tothom, i després més flors.  Si tu en vols, ja en tindré moltes per compartir al juny :) Subscriu-te i t'en faré arribar. Les plantes són com la llum, en pots compartir sense perdre'n.