Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

GardenSharing

compartint un hort urbà a Barcelona

Si ho plantes, vindran

El perquè d'una pàgina a l'Aixeta sobre un hort urbà
Hi ha un llibre juvenil meravellós titulat Hi havia una vegada un bosc d'Helen Ward (l'original en anglès es diu The Tin Forest, però la traducció al català no està gens malament) que explica l'història d'un home que vivia en un abocador “un lloc vast i ventós, prop d'enlloc i a la vora d'allò oblidable”. Es troba sol i somnia cada nit en la selva. De mica en mica fa servir les escombraries per construir un hort metàl·lic, amb tucans i jaguars i arbres d'al·lumini. Un dia, la seva creació atrau l'atenció d'un ocell de veritat, que ve a descansar sobre la branca d'un arbre de llautó, i després d'un berenar de migues de pa de l'home, deixa enrera una llavor. La llavor creix i després d'un temps, el jardí metal·lic d'escombraries es converteix en una jungla autèntica, amb animals i plantes vives, gràcies a la visió que tenia l'home d'un futur que semblava impossible però es veu que només havia de ser començat. No amb una llavor, sinó amb utilitzar el que l'home tenia a ma, encara que no fos a primera vista el que volia.

Una de les característiques claus del meu hort és que hi ha moltes moltes plantes que han estat, uh, prestats d'altres horts. Les plantes són una mica com la llum d'una espelma: pots encendre l'espelma d'algú altre sense perdre res de llum de la teva pròpia espelma. I ara vull compartir la llum del meu hort amb tu. Jo escriuré sobre planters i compost i com regar i treure males herbes, i fer fora bitxos dolents i com compartir esqueixos i recollir llavors i moltes coses més. El que m'ha funcionat i el que no. I cada mes, enviaré als subscriptors una cosa de l'hort—que poden ser llavors o esqueixos, una fotografia o postal, una invitació d'un esdeveniment jardinenc, o una sorpresa! Els subscriptors també podran enviar-me preguntes que contestaré (si puc!)

Els horts són llocs màgics. Plantes una llavor encongida i uns mesos després potser s'ha convertit en un tom`aquet o un girasol o una carabassa. O com em va passar a mi, potser et fa una visita un espiadimonis, al bell mig d'una ciutat on només es veuen edificis i carrers. Si ho plantes, vindran. Benvingut al meu hort graciós, graciencia, agraciada.

Si us plau subscriu-t'hi per ajudar-me a continuar escrivint. Escriuré sempre en anglès i si tinc subscriptors, faré un esforç de traduir els escrits també al català.