Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

GardenSharing

compartint un hort urbà a Barcelona

Tres preguntes per fer-se a un mateix abans de convertir un escocell en un hortet okupa

Durant un temps he estat admirant els hortets okupa del John Welsh a Instagram. Els ha creat dins els escocells del seu carrer a Londres. L'altre dia, esperant el 39 a Torrent de l'Olla, em vaig fixar amb l'escocell brut i trist davant meu, i se'm va ocórrer fer-ne una foto i enviar-la al John, demanant si hi veia alguna esperança. Aquesta és la seva resposta, traduïda per una servidora. 

Tres preguntes per fer-se a un mateix abans de convertir un escocell en un hortet okupa


A Instagram, em va demanar la Liz Castro (@LizCastro9) “hi ha esperança per aquest escocell” juntament amb una foto d'un escocell de Barcelona.

[foto 1]

Tinc tres preguntes per tu, Liz, abans que comencis a treballar.

Pregunta 1: el teu escocell és més enllà de l'esperança?

A primera vista, el teu escocell sembla un cas sense esperança: és obvi que la terra molt seca ha estat trepitjada per vianants, s'hi veuen burilles i sembla que l'aigua de la pluja no hi ha arribat durant mesos perquè no hi creix ni una mala herba.

[foto 2]

Però els escocells que he convertit en hortets okupa sovint estaven en condicions molt dolentes, potser fins i tot pitjors, que el teu. Així que sí que és possible.

I la notícia bona és que el teu escocell és força gran, els paviments de la vorera són de bona qualitat i la circumferència del tronc de l'arbre no ocupa gaire espai.

I, més important, Liz, és que tens ganes de posar-t'hi.

Pregunta 2: Estàs prou compromesa?

Un escocell és com un gos: No són només per Nadal, com diem a Anglaterra sobre els gossets que es regalen per Nadal i llavors es llencen al costat de l'autopista abans de Cap d'Any.

[foto 3]

Estic intentant evolucionar cap a fer escocells més sostenibles — vegeu Com serà el teu escocell si caus sota un autobús. Però la veritat és que, una vegada que comencis un hortet okupa, no pots abandonar-lo, i menys durant els primers dies o mesos. O inclús anys.

Estàs a punt, Liz, de nutrir el teu escocell, treure la brossa i les caquetes, reparar els danys i vandalisme i donar-li una mica d'aigua de tant en quant? I estàs preparada a cultivar no necessàriament el que voldries però més aviat el que hi pot sobreviure i prosperar? Estàs disposada a lluitar-hi?

Pregunta 3 - ets prou resilient tu mateixa?

Quina reacció tindràs quan has cultivat una planta estimada i l'endemà ha 'desaparegut'? O si trobes una ampolla de cervesa dins l'escocell un matí i l'ampolla ha trencat, en caure, la flor que tant esperaves?

[foto 4]

O, com va passar el primer estiu dels meus primers sis escocells del 2017. Vaig sortir un dia, bocabadat de veure el progrés i el goig de les malvàcies, geranis, fonoll, aquilègia, i astrantia, molts a punt de florir. Però en tornar, cada planta en cada escocell havia començat a pansir-se.

No va ser fins l'endemà que vaig saber quin havia estat el problema.

[foto 5]

El programa per eradicar males herbes de l'ajuntament de Camden utilitzava una empresa que ruixava tant les voreres com els escocells amb l'herbicida glifosat. Una veïna descrivia haver vist un home pujant i baixat el carrer i posant émfasi especial en els escocells "per fer la feina ben feta".

La jardineria sempre ha depès de la resiliència: amb el temps, la fauna i l'aigua. I els hortets okupa no se'n salven.

[foto 6]

Quan van ruixar les plantes als escocells i van morir tots, els veïns i els amics van estar molt tristos. Em van donar totes les plantes que els sobraven — cosa que han continuat fent fins el present. Alguns fins i tot van sortir a comprar-me plantes noves.

No havia plantat el meu planter que havia començat jo mateix de llavors, i per tant em quedava bastanta cosa. I ja havia decidit que les malvàcies eren massa grans pels escocells petits. Els escocells es van tornar a omplir de seguida, i a una escala més adequada.

I resulta que Camden va decidir de deixar de ruixar tots els barris amb glifosat  [Barcelona també, al 2016

[foto 7]

I per últim...

Per tant, Liz, si la teva reposta a totes tres preguntes és Sí, llavors tens una molt bona possibilitat de renaturalitzar ['rewild'] la ciutat creant un hortet okupa molt maco que atraurà pol·linitzadors, nutrirà cucs i inspirarà els altres. Si vols saber els tres passos per crear un hort okupa en un escocell, continua llegint. [ara el tradueixo!]

Escrit per John Welsh (@JohnWelsh1 a Instagram)
Original en anglès

Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat