Com a bona americana, celebro dues festes d'Estats Units aquí a Barcelona. Les dues millors: Thanksgiving (el dia d'acció de gràcies) i Halloween. M'agraden perquè no són religiosos i perquè la seva característica principal és el compartir menjar amb els veins i amics.

Però celebrar Thanksgiving a Barcelona no és fàcil. Sí que pots trobar gall d'indi, i inclús pots comprar nabius vermells a la Boqueria (si ets millionari), però no he aconseguit mai trobar una “dolça carabassa” autèntica per fer una tarta de carabassa com cal. Sí, pots comprar carabassa enllaunada o una carabassa local, però sempre he pensat que seria meravellós cultivar una petita “dolça carabassa” pel meu dinar de Thanksgiving.

Aquest any en vaig plantar una, a principis de maig, i estava súper contenta quan va començar a crèixer, i ecstàtica quan va començar a extendre's per tot el meu hort urbà al terrat. Les lianes medeixen uns 7-8 metres i estan bastant felices. Tinc algun problema amb fulles grogues i una mena de cotxinilles, però la llargada de les lianes sembla ajudar a escapar-se dels problemes, al menys per ara.

M'han anat sortint unes immenses flors precioses grogues amb petites carabassetes a la base. Imagineu-vos la meva decepció, doncs, quan una rera altra, van encongir-se i caure a terra mortes. Em va passar prous vegades que al final vaig intentar trobar la causa a Google. Vaig trobar un article que explica que el problema podria ser la pol·linització. Sembla que aquestes carabassetes que es formen sota flors femelles encara no estan fertilitzades, només són ous de carabassa.

A més a més les flors femelles només floreixen durant unes quantes hores durant les primeres hores del dia. Tenen el nèctar i el pol·len més bons i més dolços que les flors mascles. Les formigues no són tontes i per això es congreguen a les flors femelles, deixant soletes les flors mascles. Però perquè surti una carabassa, una mica de pol·len d'una flor mascle ha d'arribar al pistil de la flor femella, que pot estar a una certa distància, donada la llargada de les lianes. Les abelles potser farien la feina, però resulta que no els molen les formigues. I si tens les flors femelles plegades de formigues, les abelles es quedaran lluny i els teus ous de carabassa sense fertilitzar es moriran.

La solució es ajudar a les flors femelles i mascles a juntar-se. Aixeca't prou d'hora pel matí perquè els dos tipus de flors estiguin ben oberts encara. Si ja han començat a encongir-se, és massa tard i hauràs d'esperar que en surtin unes noves. Agafa dues o tres flors mascles, treu els pètals i inserta-les dins els pistils de les flors famelles, deixant-hi tant de pol·len com puguis. Pensa en totes les llavors que té una carabassa: necessites una mica de pol·len per cada llavor. I una mica extra per les formigues i les abelles.

Aleshores, si vols, observa mentre les flors femelles es tanquen. Si les abelles i formigues no són llestes (ho són normalment) poden quedar-se atrapades endins la flor. Tarda unes tres hores.

Al llarg dels dies següents, la flor femella s'acabarà de secar i caurà a terra, i si tens sort i ho has fet bé, veuràs que l'ou de carabassa està convertint-se en una carabassa de veritat. Tarda entre 45 i 55 dies. Ja que som a principis de setembre, estarà a punt per Halloween! Però no el tallarem fins que sigui Thanksgiving, per fer la tarta. I si voleu llavors per fer-les vostres pròpies carabasses, subscriu a la meva pàgina! :)