Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

GardenSharing

compartint un hort urbà a Barcelona

Multiplica la parra plantant el que podes

You can read the original version of this article in English by choosing EN at the top of this window, or by clicking here.

Ja saps com va: et despertes al mig de la nit, no pots tornar a dormir i comences a donar voltes per Youtube. I tot de sobte tens els ulls de bat a bat perquè hi ha un tio que t'explica com multiplicar les parres fent esqueixos dels trossets que podes a la tardor. No mentiré. No em vaig llevar en aquell moment per provar-ho. Però sí que es va quedar darrera del cap i a la tardor, ara fa dos anys, ho vaig provar.

Vaig començar amb una parra que havia comprat pel meu marit de llavors (no creieu que 'ex' és una manera terrible de referir-se a la gent que abans estimaves i ja no?) perquè a mi no em xifla particularment el raïm, però resulta que aquest raïm és molt i molt bo. Deliciós. I no me'l podia acabar tot, i alguns es van secar a la vinya i es van fer panses ells solets, que també eren delicioses. I durant l'estiu fan unes fulles molt grans i xules, i penso que deu ser la nordenya americana dins meu que idolitza el raïm, encara que no m'agradi gaire, i les considera un luxe hedonista grec. Amb llavors, però bé, què hi farem?

Així que, aquella tardor, vaig podar la parra i vaig ficar les branquetes en un test amb una mica de terra. I me'n vaig oblidar. No hi vaig posar pols per animar les arrels, no hi vaig fer gaire res. I a la primavera, tot de sobre, van començar a sortir fulles d'aquestes branques seques. És una mena de miracle. Van crèixer durant l'estiu i van arribar a medir uns quants pams. Estan en testos, sabeu, a l'hort urbà al terrat a mig de Gràcia, però no els sembla molestar. I els agrada molt el sol. 

L'any passat, tenia uns quants d'aquells escarabatets bonics però golafres, que en anglès es diuen "escarabat de puça de raïm" (altica chalybea), però m'he acostumat a buscar-los a ells i la seva descendència (ous groguents a sota les fulles que després es converteixen en cuquets negres voraços) i aixafar-los tots amb els dits.

Les parres filles, ara començant el segon any, estan cubertes de raïm, petitó encara però encara som a la primavera, i ho trobo remarcable, ja que no tenen ni dos anys. Mireu les fotos. La tardor passat, vaig tornar podar la parra mare i una altra vegada vaig posar els esqueixo en un test, aquesta vegada amb aquell pols de les arrels, sense gaire diferència en els resultats, una altra vegada molt bons. Els vaig deixar sols i guaita, ara tinc un altre test ple de parra. Els reglaré als subscriptors d'aquesta pàgina a l'Aixeta però igual em sobrarà alguna. En voleu?
Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat