Filla de maduixa
Ajudar als estolons d'una maduixera a trobar un nou terreny on fer una nova planta
You can also read this in English.
A mi sempre em fa gràcia quan una de les meves plantes a l'hort surt del seu espai i va a buscar-ne un altre. Ahir us vaig ensenyar les lianes llarguíssimes de la carabassera que l'han portat per tot el terrat. Avui, parlem d'una planta que llança petits bebés al buit, a veure si troben un nou bressol, i el que pots fer per facilitar la cerca.
Parlo sobre les madueixeres, és clar. De tant en tant, una madueixera envia una mena de satèl·lit per fer reconeixement, buscant un nou lloc on viure. Les tiges aquestes es diuen 'estolons', i tenen petits n`odes amb un parell o tres de fulles i els brots de nous arrels. Si els nodes troben terra, creen tota una nova planta en el nou entorn. Ja que les madueixeres només viuen quatre o cinc anys i de fet només produeixen maduixes durant tres o quatre d'aquests, ajudar als estolons a trobar terra nova és una bona manera de mantenir la producció de maduixes sense haver de comprar plantes noves.
El diumenge, vaig moure dos testos de madueixes al costat d'una jardinera molt gran. Vaig treure-n les tomaqueres velles i hi vaig afegir una mica d'adob en la forma de humus de cucs (un dia us ensenyaré els meus cucs... :). Seguidament, vaig extendre els estolons a sobre la terra, apretant els sistemes d'arrels dins la terra. L'últim pas era afegir la xarxa verda a sobre, tallant foradets per les petites maduixeres. Això fa que el meu gat no hi pugui cavar (ni cagar), i també ajuda a les plantes i els seus arrels a enganxar-se en la terra. Una vegada estigui establertes les plantes, els estolons se secaran i es desfaran, deixant plantes independents.
Hi uns quants nodes que no arriben al terra, i espero que continuin creixent. Si no, una vegada estiguin bé les altres noves plantes, els tallaré per plantar-los-hi directament. Després d'uns mesos lluny dels pares, pots repicar-los en altres jardineres.
Si les teves maduixeres no fan estolons, potser que no és l'época correcta o perquè no tenen les condicions apropiades (prou aigua i nutrients, etc.) I si en tens massa, la teva maduixera igual deixa de produir maduixes. Hi ha una lliçó per tots aquí: no es pot fer tot a l'hora. Les maduixeres tenen sistemes d'arrels molt poc profunds i agraeixen un reg freqüent i breu.
Compartiré algunes d'aquestes noves maduixeres amb els subscriptors a aquesta pàgina.
---
En altres notícies, el meu nadó carabasser s'està fent prou gordet. Mira la foto del dia 5! Dit això, em preocupen les fulles groguentes i espero que la planta sobrevisqui prou per alimentar la carabassa fins madurar-se. Així que avui vaig fer una concoció de sabó potàssic amb all (totalment ecològic) i vaig ruixar totes les fulles per sobre i sota, i també la carabassera mateixa. Espero que ajudi. (Com es fa esprai de sabó potàssic? Dissol una cullera sopera de sabó potàssic en una tassa gran d'aigua molt calenta. Hi he afegit una mica d'all aixafat també. Una vegada dissolt, filtra-l i afegeix-lo a un litre d'aigua fresca. Ja està a punt per ruixar.)
També he trobat uns quants bernats marbrejats, a les fulles de la carabassera, i també a la meva parra i gerds. Són una plaga invasiva de l'Àsia, vist per primera vegada a Catalunya a Girona el 2016. Només fa tres anys. Mirant el Twitter de la conselleria d'Agricultura de la Generalitat, he vist que només fa un parell de dies que van penjar un avís sobre aquests bernats; està clar que no sóc l'única que en pateixo. Ells recomanen aspirar-los (!) però per ara m'he limitat a aixafar-los amb els dits, encara que faci una mica de fàstic.
L'altre visitant no convidat a l'hort avui era una garsa, un dels ocells més llestos, particularment aquest, ja que havia trobat el raïm que penjava del meu hort dins la terrassa dels veïns, ben amagadet dels meus gats, i els estava menjant. He pensat que era un bon moment per fer la collita, deixant uns quants granets per ella. Ha estat un postre perfecte després de dinar. Ja us explicaré com vaig propagant la meva parra d'aquí uns mesos. L'any passat, vaig agafar les branques podades i les vaig convertir en noves plantes, i van súper bé, malgrat haver de compartir planter amb aquella carabassera golafra. Amb sort, podré crear suficients plantes de parra per poder donar-ne als meus subscriptors aquest any. Sí, subscriu-t'hi!
A mi sempre em fa gràcia quan una de les meves plantes a l'hort surt del seu espai i va a buscar-ne un altre. Ahir us vaig ensenyar les lianes llarguíssimes de la carabassera que l'han portat per tot el terrat. Avui, parlem d'una planta que llança petits bebés al buit, a veure si troben un nou bressol, i el que pots fer per facilitar la cerca.
Parlo sobre les madueixeres, és clar. De tant en tant, una madueixera envia una mena de satèl·lit per fer reconeixement, buscant un nou lloc on viure. Les tiges aquestes es diuen 'estolons', i tenen petits n`odes amb un parell o tres de fulles i els brots de nous arrels. Si els nodes troben terra, creen tota una nova planta en el nou entorn. Ja que les madueixeres només viuen quatre o cinc anys i de fet només produeixen maduixes durant tres o quatre d'aquests, ajudar als estolons a trobar terra nova és una bona manera de mantenir la producció de maduixes sense haver de comprar plantes noves.
El diumenge, vaig moure dos testos de madueixes al costat d'una jardinera molt gran. Vaig treure-n les tomaqueres velles i hi vaig afegir una mica d'adob en la forma de humus de cucs (un dia us ensenyaré els meus cucs... :). Seguidament, vaig extendre els estolons a sobre la terra, apretant els sistemes d'arrels dins la terra. L'últim pas era afegir la xarxa verda a sobre, tallant foradets per les petites maduixeres. Això fa que el meu gat no hi pugui cavar (ni cagar), i també ajuda a les plantes i els seus arrels a enganxar-se en la terra. Una vegada estigui establertes les plantes, els estolons se secaran i es desfaran, deixant plantes independents.
Hi uns quants nodes que no arriben al terra, i espero que continuin creixent. Si no, una vegada estiguin bé les altres noves plantes, els tallaré per plantar-los-hi directament. Després d'uns mesos lluny dels pares, pots repicar-los en altres jardineres.
Si les teves maduixeres no fan estolons, potser que no és l'época correcta o perquè no tenen les condicions apropiades (prou aigua i nutrients, etc.) I si en tens massa, la teva maduixera igual deixa de produir maduixes. Hi ha una lliçó per tots aquí: no es pot fer tot a l'hora. Les maduixeres tenen sistemes d'arrels molt poc profunds i agraeixen un reg freqüent i breu.
Compartiré algunes d'aquestes noves maduixeres amb els subscriptors a aquesta pàgina.
---
En altres notícies, el meu nadó carabasser s'està fent prou gordet. Mira la foto del dia 5! Dit això, em preocupen les fulles groguentes i espero que la planta sobrevisqui prou per alimentar la carabassa fins madurar-se. Així que avui vaig fer una concoció de sabó potàssic amb all (totalment ecològic) i vaig ruixar totes les fulles per sobre i sota, i també la carabassera mateixa. Espero que ajudi. (Com es fa esprai de sabó potàssic? Dissol una cullera sopera de sabó potàssic en una tassa gran d'aigua molt calenta. Hi he afegit una mica d'all aixafat també. Una vegada dissolt, filtra-l i afegeix-lo a un litre d'aigua fresca. Ja està a punt per ruixar.)
També he trobat uns quants bernats marbrejats, a les fulles de la carabassera, i també a la meva parra i gerds. Són una plaga invasiva de l'Àsia, vist per primera vegada a Catalunya a Girona el 2016. Només fa tres anys. Mirant el Twitter de la conselleria d'Agricultura de la Generalitat, he vist que només fa un parell de dies que van penjar un avís sobre aquests bernats; està clar que no sóc l'única que en pateixo. Ells recomanen aspirar-los (!) però per ara m'he limitat a aixafar-los amb els dits, encara que faci una mica de fàstic.
L'altre visitant no convidat a l'hort avui era una garsa, un dels ocells més llestos, particularment aquest, ja que havia trobat el raïm que penjava del meu hort dins la terrassa dels veïns, ben amagadet dels meus gats, i els estava menjant. He pensat que era un bon moment per fer la collita, deixant uns quants granets per ella. Ha estat un postre perfecte després de dinar. Ja us explicaré com vaig propagant la meva parra d'aquí uns mesos. L'any passat, vaig agafar les branques podades i les vaig convertir en noves plantes, i van súper bé, malgrat haver de compartir planter amb aquella carabassera golafra. Amb sort, podré crear suficients plantes de parra per poder donar-ne als meus subscriptors aquest any. Sí, subscriu-t'hi!