Tornem-hi? Fem i expliquem l'hort regeneratiu petitó
Fa massa temps que no escric aquí, i fa massa temps que no escric. A veure si m'hi puc tornar a posar. És la meva intenció. Perquè estic fent coses molt xules a l'hort, mira quines flors que hi tinc!
D'esquerra a dreta tenim lilàs (la meva flor preferida, que vam transplantar d'una vora de la carretera el dia del meu aniversari fa uns anys, flor d'aranya que va venir d'alguna amiga d'aquí l'Aixeta, crec, silene dioica (provinent de Montjuïc durant aquella primavera post-covid tan meravellosa, ranúncules vermelles, iris que dieu lliris (grocs i blancs) i milfulles (blanc) que vaig arrencar d'un marge proper i que ara s'ha escampat molt. Ai sí, i una mica de sàlvia que gairebé no es veu aquí però que llueix molt a l'hort.
Quina il·lusió l'altre dia. Em ve a visitar la meva filla i li dic que li vull ensenyar el compost, i hi poso el termòmetre i em puja a 60°, dels vostres, C!! Feia aquella olor especial de compost calent. Aquests dies tinc el compost molt complert: capes de adventícies, un parell de galledes de serradures, una galleda de bokashi amb el meu inoculant casolà (feta d'aigua d'arrós fermentat amb llet i guardat amb unes altres serradures), amb una capa de biochar fet a l'estufa i inoculat amb urina i també compost, una altra capa de verd i més serradures, després una mica de cendres tot i que ja s'acaba l'estufa amb les temperatures pujades, i més i més piles de adventícies que tinc l'hort molt, uh, viu, i tot plegat és una pila de compost molt xula, molt calenta, molt viva. Al costat, en tinc una de sis mesos que ja fa olor d'aquella de terra tot i voler un parell de mesos més fins esparcir-lo a l'hort.
La gran novetat a l'hort ara, a part dels espàrrecs i cebes, és l'adob verd que vaig comprar a les Refardes a la tardor. Ve de Can Pauet de Berga, inspirat per tots els experiments que fa l'Ernest a Verdcamps a Cambrils. Cada any quan ensenya els seus camps ple de verd a aquesta época de l'any tenia una enveja terrible, i ara en lloc d'enveja, tinc adob verd propi, amb una mica extra de facèlia que m'agraden molt les flors que té. Jo no tinc cap roller-crimper com l'Ernest, el seu tractor m'aixafaria tot l'hort sense ni enjegar-se, jo faré servir un tauló d'aquí un parell de setmanes per aixafar l'adobe verd per començar a plantar-hi carabasses i altres coses!
Adobe verd de Can Pauet
Una marieta molt feliç a la facèlia de l'adob verd (a punt per menjar tot el pugó de les faves al costat)
Aquests dies estic estudiant l'agricultura natural coreana, i he començat a fer algunes de les diferents coccions que hi ha: FAA (aminoàcids de peixos) i suc de plantes fermentat. Però el que realment vull fer és IMO1, 2, 3, 4 i 5 (crec!) és a dir, microorganismes indígenes. Tot això és per nudrir el sól i omplir-lo amb microorganismes que ajuden a la planta a aprofitar els nutrients que hi ha.
Aquest article és un començament, però penso tornar amb detalls i més fotos. Si us interessa fer l'hort regeneratiu aprofitant les restes que tens (pràcticament tot, des de les restes de cuina, els ossos, clòfies d'ous i de marisc, serradures, adventícies i de tot), doncs, aquí estaré per fer-te companyia.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.