Vaig ser fora el cap de setmana: com vaig trobar a faltar escriure aquí! I aquest matí quan he pujat a veure l'hort he tingut una sorpresa: un ocell petitó amb un bec vermell al mig de la parra. Sabia que no podria treure la càmera a temps sense espantar-lo així que m'he concentrat en mirar-lo. Havia vist com menjava el raïm la garsa l'altre dia, ara suspito que tenia còmplices. Una vegada que havia marxat, he acabat de pujar l'escala i l'he buscat al mòbil, sense èxit. I llavors ha tornat! Aquesta vegada al nesprer. Els nespres aquí són molt coneguts, però a Massachusetts ningú no sap què són, i el nom sona més a cítric (en anglès es diu loquat) que altra cosa. Les seves llavors precioses i brillants creixen per si sols en la meva pila de compost, i vaig cultivant-ne en testos a l'hort (ja em direu si en voleu!). L'arbre és força productiu però aquesta era la primera vegada que hi he vist un ocellet. Per la segona visita sí que tenia el mòbil a la ma però mentres canviava a la càmera, se n'ha anat volant.

Bec vermell, pit vermellós sobre blanc, plomes grises. Google, i un amic il·lustrador d'ocells m'han dit que potser era un bec de corall senegalès (estrilda astrild) però no em convenç ja qu el meu ocellet no té la màscara vermella i canta diferent. Em pots ajudar? La tercera vegada que ha tornat ha estat sobre l'antena una bona estona i he pogut fotografiar-lo. I escoltar el seu cant. Em sento idiota per no haver-la pogut gravar, ni tan sols en edició tararejada meva. Nightie, el meu gat negre, es deu fer gran perquè no se li ha ni bellegut la cua.

No he estat mai aficionada als ocells. Sembla impossible reconèixer-ls volant i els meus ull són massa pobres per veure-ls a la distància. Els meus gats els mantenen a distància per fotografiar-los. Tot i així, també m'agrada observar els falciots. No només és la seva velocitat que els defineix, és evident que els encanta volar. Volen tan a prop, per sobre el cap, que penses que podries estendre la ma per tocar-los. Els llibres diuen que busquen mosquits però jo crec que fan carreres i es persegueixen mutuament i segur que s'estan rient de felicitat. He omplert el mòbil moltes vegades de fotos del cel blau de vespre amb un trosset de la cua d'un falciot fugaç en un racó. Aquest estiu vaig aconseguir una sola foto —tirant dotzenes de fotos cap al cel en la direcció en que volaven— que em va fer feliç. (Compte que els falciots no són orenetes tot i que també marxen a l'hivern i tornen amb la primavera.

També em visiten coloms, tórtores i gavines, però poques vegades aterritzen al terrat.

Però és cert que algú ha menjat tot el raïm que quedava després de que hagués vingut la garsa. M'imagino que podria ser qualsevol d'aquests.

Potser posaré un menjador d'ocells, penjant-lo en un dels antenes obsolets que tinc al terrat. Qui més vindria? I també menjaran les erugues i larves?

La carabassa sembla molt feliç. Sorten i després desapareixen noves flors mascles però no he vist ni una flor femella des que la carabassa va començar a desenvolupar-se. Demà t'explicaré sobre els altres visitants voladors: els espiadimonis, que he aprés una cosa molt important sobre ells. Subscriu-te per rebre nous post a la bústia de correu, més llavors i altres coses divertides.

P.D. El consens a Twitter és que sí que és un bec corall senegalès, intentaré fer-ne una altra foto millor per comprovar. Gràcies a Pere Alzina i els altres que han contestat. També m'ha recomanat en Pere el lloc web del Servidor d'informació ornitològica de Catalunya, una eina d'estat com una casa.

I què fa un ocell exòtic africà a Barcelona? Són fills d'ocells domesticats que van escapar de les seves gàbies fa uns 10 anys, ara n'hi ha més de 3000 vivint dins i al voltant de Barcelona. No tants com les cotorres que ara es consideren una plaga que pot provocar afeccions pulmonars però això és un escrit d'un altre dia, ja que mai no em visiten a mi a l'hort!