(You can also read this article in English, either by choosing EN at the top of this page, or by clicking here.)

Ahir anava de bòlit, però en un moment vaig pujar al terrat per a veure si tot estava bé (és a dir, per respirar) i al voltant dels nabiuers em vaig fixar amb una mena de mala herba que hi havia vist creixent el dia anterior. Les fulles eren interessants, reminiscents de no sabia què però no exactament com les fulles dels nabiuers. He estat tractant els nabiuers amb adob, amb una mica de vinagre per acidificar la terra com els hi agrada i amb mulch i no sabia si allò que sortia era un brot nou del nabiuer, o què. Però ahir el vaig mirar més a prop, comparava les fulles amb les del nabiuer, vaig veure que n'hi havia un altre darrera el nabiuer, i vaig pensar que era senzillament una mala herba, i el vaig arrencar.

Però era consistent (no flonjo com les males herbes normals) i tenia tot un sistema d'arrels potent i el vaig mirar més a prop. Hi havia un petit cacahuet allà dins, i ara m'adonava que les fulles se semblaven molt a les fulles de pesolers (peas en anglès, d'aquí deu venir la paraula de peanuts, cacahueters). Era un cacahueter! Feia mesos que havia penjat una menjadora d'ocells, i quedava per sobre de la jardinera, una menjadora amb cacahuets crus per atraure les mallerengues que havia fotografiat en algun moment. I alguns cacahuets havien caigut, i jo, sent una mica deixada a vegades, no els vaig recollir. Es deuen haver endinsat a sota el mulch que hi vaig posar, i tots contents, van començar a crèixer.

Els cacahuets són un menjar bàsic a Estats Units, van ser una part de la meva vida diària de petita, normalment en la forma de mantega de cacahuets amb mermelada en un sandwitx menjat a l'hora de dinar al cole i a vegades com a berenar salats a grapats. També em recordo uns anuncis en les pàgines finals dels llibres de còmics que prometien plantes de cacahuets que "tu pots cultivar a casa!" que semblava tan espam com les promeses dels 24 milions d'euros de líders nigerians deposats. Quan Jimmy Carter era president, això dels cacahuets de la seva plantació semblava allò molt lluny de la vida ianqui que es portava al nordest congelat. Els cacahuets venien en pots de vidre, no en tests de fang.

Així que no anava a perdre aquesta oportunitat. Vaig robar cinc minuts d'un calendari apreturat per buscar fibra de coco, una mica de terra d'unes plantes mortes, i humus de cucs, i vaig tornar a plantar el cacahueter. No sabia si sobreviuria, però aquest matí fa especte eixerit. No sé si sabeu com creixen la fruita dels cacahuets... és sota terra com les patates. Ma mare sempre parla de collir patates com a anar a buscar tresor. Hi estic d'acord: és una mica màgic cavar en la terra i trobar menjar. Doncs penso que d'aquí uns mesos, anar a buscar cacahuets en un test d'un hort urbà a Gràcia tindrà alguna cosa semblant. Gràcies a les mallerengues!

Per cert, dec haver guardat correctament les llavors que vaig collir la tardor passat de la carabassa dolça per fer pastissos—les vaig netejar, i després les vaig deixar al descobert en una safata— a 'sol i seré' —durant potser una setmana, perquè l'altre dia vaig plantar-ne un grapat, pensant que potser només en germinaria un parell o tres, i han sortit pràcticament totes! Si vols llavors o plantetes, ja m'ho faràs saber! Recordareu que la mare carabassa és una que vaig haver de pol·linitzar manualment. 

Per últim, afegeixo unes altres fotos de l'hort perquè podeu veure com està progressant. Si vols veure més fotos de l'hort, en penjo bastants al meu instagram.

I com sempre, si et subscrius a aquesta pàgina meva a l'Aixeta, em farà molta il·lusió, rebràs avisos d'aquests escrits meus per correu electrònic, i seràs el primer en rebre alguna llavor o esqueix que comparteixo de l'hort. I altres coses! Fer aquesta pàgina a l'Aixeta també m'ajuda a trobar errors i problemes en el funcionament de la plataforma i així poder resoldre aquestes qüestions perquè funcioni millor.