Fa un mes, vaig descobrir els horts okupa en els escocells de Londres del John Welsh (a Instagram). Són fantàstics. I un parell de dies després em vaig trobar davant d'un escocell trist de Gràcia i se'm va ocórrer fer-li una foto i enviar-li a John, preguntant-li si realment es podia fer el que fa ell aquí en aquest escocell. I em va respondre amb dos articles. El primer ja el vaig publicar fa unes setmanes, i el segon us l'ofereixo ara aquí baix.

Hi ha també tot un moviment a Anglaterra per cultivar fruiters i verdures en l'espai públic per ajudar a la gent a tenir bon menjar. I llavors un amic, Steve West, m'ha explicat que l'any passat van muntar l'associació Arbres, Abelles i Arrels de Ponent a Lleida per plantar arbres fruiters. Faran un projecte pilot a Tarrés el 21 de març per plantar 60 arbres (incloent pomers, pruners, moreres, madronyers, codonyers, magraners, cirerers, figueres, nesprers, avellaners, kakis i almetllers). Ho trobo genial i hi aniré a ajudar si puc. (Si en vols més informació, escriu-me i et posaré en contacte amb Steve.)

També he estat intentant esbrinar quines són les regles aquí a Barcelona... per decidir si podem anar fent seguint les regles, o si hem de tirar pel dret. Encara no he tret l'aigua clara, però ja us aniré explicant. Per començar, veiem com ho fan a Londres, gràcies a aquest article de John Welsh. Podeu llegir l'original aquí.

------
Em va demanar la Liz Castro a Instagram “hi ha esperança per aquest espai?” acompanyat d'una foto d'un escocell a Barcelona.

Li he demanat Tres preguntes per fer-se a un mateix abans de crear un hortet okupa en un escocell, i suposant que has respost que sí, aquí tens els tres passos per crear-ne un.

La nostra inspiració per l'alaçada i forma del borde va venir d'una foto d'un arbre no gaire lluny del nostre carrer en un tuit de l'Ajuntament de Camden. El tuit recordava la gent que identifiquessin els arbres dels seus hortets en escocells amb un llaç verd perquè els jardiners de l'ajuntament no ruixessin herbicida ni treiessin les plantes. Així que ens hi vam posar.

[Nota de la Liz: fixeu-vos que l'ajuntament de Camden animen als veïns a plantar coses als escocells!]

foto 1

Comprem fusta, finançada pels veïns, tallada a mida pel venedor de fusta i el pintem nosaltres mateixos. Llavors cavem una petita trinxera i fixem les cantonades amb uns escaires metàl·lics.

foto 2 [el mateix escocell, ara amb els bordes posats, juny 2019]

Triga més del que pensaries però la tanqueta protegeix l'escocell dels vianants i anima als gossos i brossa a anar per una altra banda. També crea un microclima per les plantes, reduïnt el vent que asseca la terra, impedint que l'aigua se'n vagi pel carrer, i inclús donant una mica d'ombra a la terra.

Ara que tens la tanqueta, pots començar a afegir terra a l'escocell i cobrir això amb un jaç protector ben gruixut (mulch).

Pensa en com podràs adquirir terra i material pel jaç sense desperdici i sense comprar coses en bosses de plàstic o entregats en camions molt grans. Jo vaig a la granja de la ciutat local i torno a casa amb bosses de fems podrits en el meu carretó, donant 2£ per bossa. A la tardor, agafo fulles, arreplegant-ne amb guants dels marges dels carrer.

foto 3 [Les fulles arreplegades del carrer cubreixen el fems podrit de la granja local de la ciutat.]

Estàs intentant nutrir la terra, no les plantes, creant una capa sota la qual els cucs i fongs podran prosperar, parapetats del sol i aprofitant la humedat. Ells seran els actors principals en crear un ambient fantàstic perquè les plantes creixin i també esmicolaran la terra aixafada molt millor que cap humà.

foto 4 [Unes palades de terra d'un escocell revelen cucs molt contents sota les capes del jaç protector]

Mentrestant, passeja una estona pels carrers de la teva ciutat.

Fixa't en quines plantes ja creixen en els horts okupa i particularment en els escocells. Vols trobar escocells que han estat plantats i després abandonats, i fixar-te en quines plantes sobreviuen quan no se'ls fa cas.

Potser no tindran el color o la forma que tu desitges, però renaturalitzar la ciutat és trobar les plantes que creixeran en el teu escocell i no comprar plantes cares però poc adequades d'algun garden, utilitzant aigua per mantenir-les vives, i segurament no atraient pol·linitzadors.

foto 5 [Un helianthus [m'han dit que es diuen patafes en català] que creix en un escocell d'un carrer veí i que prospera molt bé malgrat que no sembla que el reguin gaire.

Per tant, ves buscant plantes allà on puguis. Jo pico a les portes de la gent que viu prop de l'escocell i els demano si puc agafar alguna cosa del seu escocell. A la gent li encanta que els ho demanes i més encara de dir que sí. O agafa un esqueix d'alguna cosa que has vist i ajuda'l a fer-se més gran.

O cultiva les plantes amb llavors. Experimenta amb quines plantes poden crèixer sense desperdicis, evitant les plantes en els testos de plàstic dels garden. Escull-ne que animin als pol·linitzadors i que es deixin tantes llavors que pràcticament es planten a si mateixes l'any següent.

Foto 6 Coreopsis i lunaria annua cultivades des de llavors en un hort abans de plantar-se en un hort okupa d'escocell.

I llavors, regueu. Sovint l'aigua de les pluges no arriba gaire a l'escocell. Per tant, regueu bé les noves plantes. Però una vegada establertes, redueix l'aigua a un mínim. Si sembla infeliç, potser no has triat la planta adequada.

Foto 7 [El mateix helianthus en els nostres escocells]

I llavors, tira enrera una mica, i gaudeix. Considero que cada full que creix i cada flor que s'obre en un escocell val deu vegades haver-ho fet en un hort privat. I després mira a veure en quin escocell crearàs un nou hortet okupa l'any que ve. Recorda que renaturalitzar la cituat crea corredors per la fauna salvatge, sobre tot els pol·linitzadors. Com pots reconnectar els teus amb els dels altres?