Bokashi - com aprofitar la franja orgànica i mejorar la tierra!
Bokashi Lliçó 1
Aquest vídeo encara s'està processant
Bokashi Lliçó 2
Aquest vídeo encara s'està processant
Bokashi Lliçó 3
Aquest vídeo encara s'està processant
Bokashi és una manera ideal per aprofitar la franja orgànica i millorar la terra
La franja orgànica composa un 40% dels nostres residus domèstics. Sovint pensem només amb la necessitat de reciclar els plàstics o el paper, però la franja orgànica tirada a l'abocador es podreix i crea gas metà. I a més es perden tots els nutrients que porta. A Korea se n'aprofita 95%. A Nova York, 5%. A Barcelona, només has de mirar dins un contenidor de la franja orgànica per saber que no som a l'alçada de Korea. El Bokashi ens pot ajudar—i a sobre ens proporciona molts beneficis.
Què és Bokashi?
És una manera de fermentar tota la franja orgànica per d'una banda poder aprofitar tots els seus nutrients i de l'altra evitar que es tirin a l'abocador i produeixi metà. És fàcil, net, inodor, no atrau ni rates ni mosques i es pot fer amb materials barats. Es pot fer en un espai molt reduït com la cuina mateixa i per tant és perfecte per la vida urbana. I si tens més espai pot ser un ingredient clau per fer compost calent en espais petits.
(En article parlem del sistema de bokashi amb restes de cuina. Hi ha un altre sistema bokashi per generar grans quantitats d'adob però amb molts diferents materials. En pots llegir en aquest document de l'Associació l'ERA.
(En article parlem del sistema de bokashi amb restes de cuina. Hi ha un altre sistema bokashi per generar grans quantitats d'adob però amb molts diferents materials. En pots llegir en aquest document de l'Associació l'ERA.
Com funciona el Bokashi?
1. És un procés anaeròbic de fermentació. Cal tres coses: restes orgàniques, un cubell que es tanca hermèticament i un inoculant o sérum EM que aporta les bactèries d'àcids làctics.
Parlem de cada component.
Les restes orgàniques poden ser de tot: carn, peix, arrós, pa, làctics, olis, cítrics, cebes i de tot. Si alguna vegada va viure, hi pot anar. Les coses més dures: suros i ossos, per exemple, trigaran més en descomposar-se després però no passa res. Les closques de marisc no es descomposaran mai però tampoc fan mal. Es pot posar inclús menjar fet malbé, però en quantitats petites per no desbordar les bactèries 'bones'.
El cubell pot ser un cubell especial de bokashi, amb una aixeta per desprendre el lixiviat, però no és estrictament necessari. El més important és que es tanqui hermèticament. N'he trobat a Servei Estació de 5,6 litros per menys de 3€. Si no té aixeta, pots posar una capa de cartró estripat a la base i no posar-hi gaire cosa líquida.
Per fomentar la fermentació, cal afegir inoculant als residus o en forma de segó EM o amb un esprai d'EM. EM vol dir "microbis essencials". El segó es pot comprar (uns 10€ el kilo) o es pot fer a casa un sérum a un cost molt baix amb un procés fàcil però lent.
2. Es va acumulant restes orgàniques a la cuina en un recipient. Cada 3-4 dies s'obre el cubell de bokashi i s'hi afegeixen les restes acumulades a la cuina. S'espraia una mica de sérum (o s'escampa una mica de segó—una amiga diu un grapat de mida d'un puny de nano petit) a sobre les restes i s'apreten per extreure tot l'oxígen possible (jo faig servir una bossa de paper), i es torna a tancar el cubell hermèticament. Una vegada estigui ple del tot, es deixa 2-4 setmanes més sense obrir per acabar el procés de fermentació anaeròbica.
3. Les restes es fermenten però no canvien d'aspecte. En obrir el cubell, no es noten diferents. Desprenen una olor de fermentació, no desagradable. Jo li dic 'bokashiat' als residus en aquesta etapa. Si tens una aixeta, pots treure el lixiviat i utilitzar-lo com a activador de compost (afegint-lo a una pila de compost) o com a adob (diluït 100 a 1, és a dir 10 ml de lixiviat per cada litre d'aigua).
Parlem de cada component.
Les restes orgàniques poden ser de tot: carn, peix, arrós, pa, làctics, olis, cítrics, cebes i de tot. Si alguna vegada va viure, hi pot anar. Les coses més dures: suros i ossos, per exemple, trigaran més en descomposar-se després però no passa res. Les closques de marisc no es descomposaran mai però tampoc fan mal. Es pot posar inclús menjar fet malbé, però en quantitats petites per no desbordar les bactèries 'bones'.
El cubell pot ser un cubell especial de bokashi, amb una aixeta per desprendre el lixiviat, però no és estrictament necessari. El més important és que es tanqui hermèticament. N'he trobat a Servei Estació de 5,6 litros per menys de 3€. Si no té aixeta, pots posar una capa de cartró estripat a la base i no posar-hi gaire cosa líquida.
Per fomentar la fermentació, cal afegir inoculant als residus o en forma de segó EM o amb un esprai d'EM. EM vol dir "microbis essencials". El segó es pot comprar (uns 10€ el kilo) o es pot fer a casa un sérum a un cost molt baix amb un procés fàcil però lent.
2. Es va acumulant restes orgàniques a la cuina en un recipient. Cada 3-4 dies s'obre el cubell de bokashi i s'hi afegeixen les restes acumulades a la cuina. S'espraia una mica de sérum (o s'escampa una mica de segó—una amiga diu un grapat de mida d'un puny de nano petit) a sobre les restes i s'apreten per extreure tot l'oxígen possible (jo faig servir una bossa de paper), i es torna a tancar el cubell hermèticament. Una vegada estigui ple del tot, es deixa 2-4 setmanes més sense obrir per acabar el procés de fermentació anaeròbica.
3. Les restes es fermenten però no canvien d'aspecte. En obrir el cubell, no es noten diferents. Desprenen una olor de fermentació, no desagradable. Jo li dic 'bokashiat' als residus en aquesta etapa. Si tens una aixeta, pots treure el lixiviat i utilitzar-lo com a activador de compost (afegint-lo a una pila de compost) o com a adob (diluït 100 a 1, és a dir 10 ml de lixiviat per cada litre d'aigua).
Què es pot fer amb el bokashiat produït?
Tres coses.
1. Es pot afegir a una pila de compost tradicional o calent on els microbis ajudaran a fomentar la descomposició dels materials. Quan ho vaig fer jo, va ajudar a pujar la temperatura de la meva pila calenta més de 20 graus. El bokashiat es desfa en pocs dies.
2. Es pot cavar un forat i enterrar-lo. Afegeix nutrients i microbis bons al sól i no crea metà. En un parell de setmanes, l'èdafon consumeix el bokashiat i el converteix en terra. El terra acaba millor i s'hi pot plantar coses.
3. Es pot crear una fàbrica de sól en una jardinera o test. Primer s'ha de fer una capa de terra, després s'hi aboca el bokashiat i per últim es posa una altra capa de terra. L'oxígen i l'èdafon ajuden a que es descomposi el bokashiat en qüestió d'un parell o tres de setmanes, generant 'terra'. Jo l'he provat i m'ha funcionat tal com us ho explico. Ara hi tinc plantades unes flors, a veure com van.
Preguntes? N'estem parlant bastant al grup de Telegram de @compostatgeurba. Hi estàs convidat! També en penjo vídeos i fotos a la pàgina de @compostatgeurba d'Instagram. Recomano també seguir la @CompostableKate que en sap un munt sobre Bokashi i és qui em va convéncer que ho havia de provar. I evidentment, sempre em pots enviar un missatge directe!
Si necessites sérum EM, estic encantada de compartir-ne. Envia'm un missatge i quedem (a Gràcia). Només has de portar un pot per endur-te el líquid. Un altre dia, explicaré com fer-lo!
I com sempre, si tens ganes de rebres aquestes publicacions a la teva bústia directament o donar-me suport només perquè sí, encantada que t'hi subscriguis. Als subscriptors a part d'EM per bokashi, també envio llavors de tant en quant i tinc alguna altra idea pel futur...
1. Es pot afegir a una pila de compost tradicional o calent on els microbis ajudaran a fomentar la descomposició dels materials. Quan ho vaig fer jo, va ajudar a pujar la temperatura de la meva pila calenta més de 20 graus. El bokashiat es desfa en pocs dies.
2. Es pot cavar un forat i enterrar-lo. Afegeix nutrients i microbis bons al sól i no crea metà. En un parell de setmanes, l'èdafon consumeix el bokashiat i el converteix en terra. El terra acaba millor i s'hi pot plantar coses.
3. Es pot crear una fàbrica de sól en una jardinera o test. Primer s'ha de fer una capa de terra, després s'hi aboca el bokashiat i per últim es posa una altra capa de terra. L'oxígen i l'èdafon ajuden a que es descomposi el bokashiat en qüestió d'un parell o tres de setmanes, generant 'terra'. Jo l'he provat i m'ha funcionat tal com us ho explico. Ara hi tinc plantades unes flors, a veure com van.
Preguntes? N'estem parlant bastant al grup de Telegram de @compostatgeurba. Hi estàs convidat! També en penjo vídeos i fotos a la pàgina de @compostatgeurba d'Instagram. Recomano també seguir la @CompostableKate que en sap un munt sobre Bokashi i és qui em va convéncer que ho havia de provar. I evidentment, sempre em pots enviar un missatge directe!
Si necessites sérum EM, estic encantada de compartir-ne. Envia'm un missatge i quedem (a Gràcia). Només has de portar un pot per endur-te el líquid. Un altre dia, explicaré com fer-lo!
I com sempre, si tens ganes de rebres aquestes publicacions a la teva bústia directament o donar-me suport només perquè sí, encantada que t'hi subscriguis. Als subscriptors a part d'EM per bokashi, també envio llavors de tant en quant i tinc alguna altra idea pel futur...
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.