Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

GardenSharing

compartint un hort urbà a Barcelona

Collint el primer compost

Està funcionant? Vaig cavar a baix de tot de la pila per saber-ho.
Fa cinc setmanes, abans de començar aquest experiment amb el compostatge calent, tenia una pila petita de brossa de l'hort, fulles seques i terra gastada. Hi havia hagut uns pocs cucs i porcs de Sant Martí, però la inactivitat de la pila havia estat la motivació per provar el compostatge calent. Vaig començar a afegir bosses i bosses de restes verdes del Mercat de la Llibertat, cartró i propaganda política estripat i fulles seques del Parc del Putxet, però no estava segura si les coses antigues estaven impedint el procés de les noves. I també haig de confessar que després del dia eufòric dels 58°C, la temperatura no havia pujat més enllà dels 40 i en general es quedava prop de 30. Què li passava? No ho tenia clar. Hi ha tantes variables. Hi poso les coses adequades, en les proporcions adequades? Està massa moll o massa sec? Li he aerejat prou, o potser massa? La terra de la pila antiga enfreda la nova?

I encara que cada matí quan obria la tapa veia condensació i compactació, m'havia començat a pensar com l'home de l'oca dels ous daurats: això estava bé però en volia més! A més a més és primavera, i és hora de plantar i no tenia substrat. I això de viure sense ascensor és un gran motivador per fer qualsevol cosa que no sigui pujar una bossa de 40 kilograms 107 esglaons fins al terrat. Així que podria matar dues oques amb un sol tret, com si diguéssim. Vaig decidir cavar fins a baix de tot del compostador per a veure què hi passava.

Aquests compostadors tenen frontisses que es poden treure dels costats que en principi fa que sigui possible obrir només la porta inferior (mira la foto). Però és molt difícil tornar-la a tancar. A més, no hi ha manera d'arribar al compost de la part de darrera del compostador sense que les capes superiors caiguin a sobre. Així que vaig treure tota la capa superior i la vaig posar en una gran capsa de cartró. Aquest primer terç de la pila encara tenia material no compostat: enciams i cols del mercat de la setmana passada i una mica de cartró (foto).

El segon terç era gairebé totalment compostat i havien desaparegut del tot les múltiples bosses de coses verdes que hi havia ficat durant l'últim mes. Era realment remarcable com s'havia desfet tot. Però encara no tenia aspecte d'estar realment fet, així que el vaig posar de costat en la segona capsa (foto).

Una vegada arribada al nivell inferior, la metàfora de l'oca dels ous daurats es va desintegrar completament. Hi havia molt compost fosc, ric, i amb una olor dolç, ple de cucs treballadors i feliços. Crec que una part d'aquest compost provenia de la pila antiga, però no havia mai arribat a aquest nivell sense el compostatge calent a sobre. Vaig omplir dues galledes grans i tres caixes de fusta (de vi!) amb aquest or daurat ple de nutrients per l'hort.

Llavors, vaig tirar la primera capa a baix de tot del compostador, amb la capa mitjana a sobre. Vaig estripar la capsa que havia utilitzat i la vaig fer servir a dalt de tot. Demà tornaré a buscar restes verdes al mercat.

Però ahir, encara tenia ganes de plantar coses. Havia vist una 'recepta' per fer substrat per plantar en un dels comptes d'instagram que segueixo (està ple de gent que fa virgueries a l'hort!) però no em recordava les proporcions exactes. Al final vaig improvisar, barrejant dues caixes de compost amb fibra de coco, i vermiculita i la terra de dos testos d'alfàbrega que fa temps que s'havia mort. Vaig rescatar els cucs i els vaig tornar a la feina del compost. Mira la foto. El substrat és preciós.

Encara faltava organitzar les meves llavors. L'única cosa que col·leciono més que les llavors és la tela (ok, i també la llana). Guardo llavors quan faig passejos, quan les meves plantes fan llavors, quan visito els jardins dels amics, i a vegades, glups, els jardins públics. A vegades, inclús compro llavors.

Per fi era el moment de plantar. Vaig treure tots els petits testos de plàstic que he anant guardant al llargs dels anys i els vaig omplir tots amb terra i llavors. I com que algunes llavors són difícils (uns pinyols de pruna que vaig guardar l'any passat, per exemple), i no sempre em surt plantar directament en terra, vaig seguir una idea d'una nova sèrie de Youtube en català d'horts urbans de BalconyBeeBcn que t'ensenya com embolicar les llavors amb tovalloles de paper i paper d'alumini (perquè estiguin a la foscor). És una manera ràpida i fàcil de fer germinar les llavors sense invertir-hi pràcticament res. Una vegada que brotin, ja les pots plantar.

Demà, tornaré al mercat per buscar més restes verdes pel compost. També he invertit en uns contenidors de Bokashi. Hi tinc molta curiositat. Bokashi és una manera de fermentar les restes de menjar abans d'afegir-lo al compost per fer més ràpid el procés de descomposició i facilitar compostejar pràcticament qualsevol cosa. També diuen que fa que el compostatge es faci molt calent. Ja t'ho explicaré.

En resum, l'experiment del compostatge calent va molt bé. Cinc setmanes i cinc caixes grosses de compost. No està gens malament. I l'oca viu!

Ara que tinc les llavors organitzades, és hora de compartir-les. Enviaré unes quantes als meus mecenes aviat. Tu també t'hi pots subscriure... aquí. Gràcies pel suport!