Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

GardenSharing

compartint un hort urbà a Barcelona

Compost calent

Al terrat s'hi arriba després de pujar 103 esglaons. És un motiu més per intentar reutilitzar tot el que hi ha i ni haver de baixar plantes mortes i terra exhausta, ni pujar adobs, compost, ni terra nova. Però l'hort és un projecte sempre en moviment, és un microcosme del cicle de la vida. Continuament hi ha fulles que cauen, plantes que moren i noves coses que vull cultivar.

Per tant, fa temps que tinc dues piles de compost: una de vermicultura i l'altre, digue'm-ne normal, lenta, una barreja de fulles seques, branques petites, plantes mortes... coses que els cucs no voldrien menjar.

Als cucs, com us vaig explicar, els vaig donant les restes vegetals de la cuina, menys cebes i cítrics, i també paper reciclat. Estan força contents, però una mica lentets. Tenen la vida molt tranquil·la :)   

L'altra pila va més lent encara. Potser triga un any per descomposar a mitges la fullaraca i branquetes mortes i després queden moltes coses. A més a més, no hi puc posar males herbes perquè amb el compostatge fred, les llavors es mantenen vius.

Fa temps que vull provar el "compostatge calent". Normalment, no és una cosa que es pot fer a dalt d'un terrat. No tinc prou material i no tinc prou espai encara que en tingués. El compostatge calent, en que hi ha una proporció específica de 'verds' (materials d'alt contingut de nitrògen) amb 'marrons' (materials d'alt contingut de carbó), pot arribar a 60°C en dos dies, descomposant ràpidament tot el que hi poses, i matant les llavors de males herbes i els fongs que poden haver-hi. Vaja, va molt bé. A Massachusetts, teníem una pila tan gran i tan calent que una vegada vam posar una ovella que se'ns havia mort i es va descomposar en seguida, sense pudor. No en va quedar ni rastre.

No compostaré ovelles al terrat! Però sí que vull fer compostatge calent. Pero hi ha dos problemes. Primer, tots diuen que cal un volum mínim d'un metre cúbic. Els meus cubells només medeixen 60 x 60 x 80 (que és una mica menys d'un terç de metre cúbic (288 litres) i això quan estan plens. Segon, amb branques mortes i fullaraca, tinc molt més marró que verd, i la pila es queda freda. Va descomponent-se, però ho fa molt a poc a poc.

Els de la universitat de Cornell que tenen moltíssims recursos sobre el compostatge online, diuen que es pot fer compost calent amb només 40 litres de material. He decidit provar-ho, a la meva manera. Fa una mica de cosa ensenyar-vos-ho a mig fer, potser és un fracàs?, però he pensat que ho podem observar mentre va fent, i trobar les pegues junts, i potser teniu recomanacions. 

Primer vaig anar al mercat, i vaig demanar a la parada de verdures on faig la compra si em podien reservar tota la part verda que els sobra: les fulles dels cols, les escaroles velles, les bledes marcides i etc. I me'n donen a cabasses. Els deixo una d'aquelles bosses molt grans de súper i cada dia me l'omplen, la vaig a recollir i els en deixo una altra. Els he demanat varies vegades si els és molt pal, i m'asseguren que no. L'internet diu que és molt important tallar tots els components de la pila en trossos molt petits, així que pujo una fusta de tallar al costat del cubell i amb un ganivet gros ho trossejo tot abans de posar-ho a la pila. Pels 'marrons', afegiré cartró reciclat com sempre, la qual cosa existeix en abundància a la ciutat.

Just he començat aquesta setmana passada. Abans d'ahir vaig afegir 8 bosses grosses de restes a la pila, directament a sobre totes les plantes mortes i coses que hi tenia abans. Avui he anat a mirar-ho i si aparto un pam de trossos de fulles de col, ja es nota l'escalfor! Avui he posat un parell de capses de cartró en aigua per estovar-les i després les esmicolaré per afegir-les a la pila. Diuen que ha de ver una proporció de 2 bosses de verd (fullaraca de mercat) per una bossa de marró (cartró).

El repte? Tenir una gran quantitat de compost fet en tres setmanes. Potser a la mida que ho faig, seran sis, però molt millor que l'any llarg que m'ha estat costant fins ara. Us mantindré al corrent!

I he mencionat que les hardenbergia tenen flors! Sempre les primeres de l'any, m'encanten! Semblen petits minions o Yosemite Sams.

Si et vols subscriure a aquesta pàgina, estaré molt agraïda, i també compartiré amb tu llavors, cucs, i idees rares sobre l'hort urbà!