He pujat per veure com va passar aquesta nit de tempesta la petita carabasseta. Està la mar de bé. Súper contenta, i una mica més gordeta. Ja la pots veure en les fotos. Hi havia unes quantes flors mascles obertes però cap de femella, no sé si la planta està reservant energia pel seu bebé.

Com sempre passa, no he pogut mirar només la carabassa i he anat a veure com progressen les maduixeres petites: també molt contentes, i m'he trobat una maduixa vermella que tocava a terra i que tenia la punta, per això, ple de cuquets. Ecks. Així que els hi he deixat la seva part i m'he menjat l'altra. Suposo que hem de compartir.

Cuquets deu ser el tema del dia perquè he anat a veure com progressen les noves parres, filles del podatge de l'any passat i he vist que encara hi tinc unes quantes erugues (que segons el que veig a Google són d'alticinis. Bé, no són erugues (que són els 'bebé papallones o lepidòpters) sinó larves (bebés d'insectes com escarabats.) Les vaig veure per primera vegada aquest any potser fa un mes. Quan les fulles semblen de ganxet, saps que tens un problema. La sort de tenir un hortet petit és que és factible fer el seguiment molt més a prop i no necessites ruixar les teves plantes (sobre tot les que produeixen aliments) amb productes químics. Amb les larves, vol dir mirar al dors de cada fulla i esclafar les que hi trobes. Pots pensar que hi passar`as tota la vida i que a més és un fàstic (com traduiríeu la paraula 'squeamish'?), per`o pel primer, us puc dir que només cal fer-ho uns quants dies, si els agafes ben aviat, no avancen gaire. No és que es posin nous ous continuament, realment és possible erradicar-les a ma. I al fàstic t'hi acostumes. Si no vols aixafar-les amb els dits, sempre pots fer-ho amb una fulla o a terra.

Ara llegint a fons la pàgina d'alticinis a Viquipèdia, veig que les raves són una planta esquer que em pot ajudar a mantenir-los allunyats de la meva parra. Potser ho provaré!

Les larves de la parra m'han recordat que m'havia fixat l'altre dia que els rosers també en patien. En tinc dos, de rosers. Petitons que vaig comprar-me per Sant Jordi fa tres anys. Són unes larves diferents, segons el que he trobat, semblen uns símfits, però fan les mateixes manualitats a les fulles. Si no veus on són, busca la 'frass' (com es diuen les excrecions d'una larva?) i llavors passa el dit a sota les fulles que són just a sobre, sovint, trobaràs algú esmorzant-hi. També les esclafo amb els dits. És més ràpid que cap altre mètode.

M'agrada aquest temps d'observar les plantes molt a prop, cuidant-les i netejant-les. No ho veig tant com una feina o una nosa, com un moment per contemplar la naturalesa i també pensar en el dia.

Aviat us explicaré sobre els cucs que no esclafo: els meus cucs de compost. També golafres però molt treballadors.

Per cert, pels que voleu corregir-me el català, jo encantada. Envieu-me suggeriments i correccions i així aniré aprenent. Pels que voleu compartir l'hort o rebre aquests escrits a la vostra bústia, subscriviu-t'hi! I pels que es pregunten què faig escrivint sobre horts urbans, us dic que m'aporta moltíssim i sense l'hort, no podra fer res més del que faig. I em fa il·lusió compartir-lo amb vosaltres.