Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

GardenSharing

compartint un hort urbà a Barcelona

58°C en quatre dies

Sí que funciona el compostatge calent a la ciutat
Avui, quan he anat a visitar la pila, la primera cosa que he vist que havia baixat molt el nivell dels materials. Diuen que això passa però m'he sobtat en veure-ho. Però m'ha sorprés més quan hi he posat el termòmetre i ràpidament ha saltat de 30 a 40 a 50 fins parar als 58°C (136°F). M'ha fet molta il·lusió, perquè això és la prova definitiva que el límit d'un cubic metre de material és fals: es pot arribar com a mínim a 58°C amb només 288 litros, com els meus, al mig de la ciutat.

Recargolo una mica: les coses orgàniques es descomposen facis el que facis. Però si només tens branquestes i fulles mortes, va molt i molt a poc a poc. Pots accelerar el procés de descomposició en una pila de compost posant una proporció adequada de 'verds' (material amb molt de nitrògen com restes verdes d'una parada de verdures de mercat) i 'marrons' (material amb alt contingut de carbó, com ara branques, fulles seques, pinassa, i el que hi ha en abundància a la ciutat: cartró i paper). I no només s'accelera, sinó en arribar a temperatures altes, es maten les llavors de males herbes i també els fongs i patògens que poden haver-hi al compost. El compostatge calent, per tant, genera més compost més ràpidament i més bo.

Després afegim un altre factor: jo vull fer-ho a la ciutat, ho vull fer de la manera més fàcil possible, i no vull comprar res extra. Si puc utilitzar material que d'altra manera aniria a l'abocador, millor.

Si no ho havia fet fins ara es perquè pràcticament tothom diu que cal un cubic metre de material a la pila per arribar a les temperatures necessàries. Però com heu vist, no és veritat. Us explico de nou els paràmetres d'aquest experiment:

1. Vaig comprar un bidó de compostatge d'Aquil·lea a Tàrrega que medeix 60 x 60 x 80cm, o 288 litros. Quan he començat aquest experiment aquest diumenge estava potser un quart ple de la pila antiga de compost: una mica de terra, branquetes i fullarassa, algun cuc, plantes mortes, bàsicament tot el detritus del meu hort que els cucs no volen menjar. Aquesta pila anava fent al llarg de l'any, però sobre tot a base de la feina dels porquets de Sant Antoni (em sembla que els dieu), cucs de terra i el temps. Teòricament, no s'ha de posar terra en una pila de compost calent perquè baixa la temperatura però em feia mandra treure-la així que l'he deixat tal qual.

2. Diumenge 31 de gener, hi vaig abocar 8 bosses grosses de restes de mercat en dins el compostador a sobre de tot el que ja hi havia. Me havia donat les restes la verdolera on compro les verdures i consistia sobre tot en fulles de col, bledes marcides, enciams i escaroles que ja no es podien vendre. Ho vaig tallar tot en trossets petits amb un ganivet. També hi vaig posar unes capses de cartró grosses, també estripats a trossos.

Quina proporció de materials ha d'haver-hi? És una pregunta complicada. Diuen que la proporció ideal de carbó a nitrògen és de 30:1, però no és fàcil saber exactament quant de carbó o nitrògen hi ha en cada cosa. Les fulles verdes comencen amb molt nitrògen, però en perden a medida que van secant-se. A grosso modo, es recomana 2 parts de verds (com el que em donen al mercat) a 1 part de marrons (cartró, fullarassa, etc.).

He decidit no preocupar-me gaire de tenir la ràtio perfecte. Si no puja de temperatura, hi posaré més verds, si fa olor a pipí, hi posaré més marrons. De moment, va perfecte.

3. Al llarg de la setmana hi vaig afegir més verds i més marrons, i hi vaig afegir una mica de compost que ja tenia. Diuen que això últim ajuda a que hi hagi els microbis necessaris. Si no tens compost fet, fes servir una mica de terra d'algun test. I si no tens res, aviat en tindràs!

4. Dijous vaig medir la temperatura per primera vegada: 35°C, interessant, però insuficient encara. Divendres, 37°C. Dissabte 43°C, però avui, a les 10 del matí en un dia que ha començat gris, ja ha pujat a 58°C. Increïble. Quan remeno, surt vapor. Es despren una olor de sopa de cols calenta, gens desagradable. El nivell de material ha baixat notablement.

5. Medeix 58°C al mig, però als bordes només arriba a 27 davant i 43 darrera. Hi he posat una mica més de cartró, pensant que potser hi he posat massa verd molt verd. També he airejat tota la pila amb aquest pal en forma d'espiral que també ha vingut d'Aquil·lea. La pila calenta necessita aire per funcionar correctament. Ahir escoltava una compostadodaire australiana que explica que posar aire a la pila és crucial per pujar la temperatura. Per mi és contra-intuitiu, sembla que posar-hi aire rebaixaria la temperatura. Ja veurem.

6. Mentres anava barrejant, he vist bastants cucs. No sé si són cucs de compostatge o cucs de terra però la pila es farà tan calenta que no els anirà bé. Per tant, els he tret i els he posat en un test al costat. Algún dia hauré d'aprendre a distingir els diferents tipus per saber on posar-los.

M'interessaria apuntar-me (o crear si és necessari) un grup de whatsapp o telegram dedicat al compostatge calent urbà, per compartir experiències i coneixement. Saps si ja existeix? T'interessa?

L'última foto és de les caputxines que aquest any sobre surten del terrat i han traspassat la barana cap avall. Estan inspirades en les cascades de caputxines del Museu de Isabella Gardner a Boston. De certa manera són part d'aquesta història perquè he estat tenint problema amb oïdi amb les caputxines i això m'ha portat a investigar com matar els fongs, i què haig de fer amb les fulles infectades i sembla que el compost calent també em pot ajudar en aquest tema. (De moment, els espraiejo amb llet, i trec totes les fulles infectades i les llenço en la franja orgànica i sembla que està ajudant.)

Com sempre, et convido a que et subscriguis a la meva pàgina Aixeta per donar-me suport per continuar fent experiments d'horts urbans i per explicar-los aquí.